El Projecte Òliba a LLeida TV

Lleida TV explica el nostre projecte de reintroducció de les òlibes al Telenotícies Migdia.
Agraim a la cadena la bona feina i la seva col·laboració en la difusió i sensibilització a favor del medi ambient.

<iframe src='http://lleidatelevisio.xiptv.cat/noticies/capitol/noticies-migdia-02-06-2016?s=919&e=1106' width=500 height=400></iframe>

Ja tenim els productes finals!

Aquí teniu una mostra del treball que hem fet durant les darreres setmanes. Esperem que us agradi!

Oh, benvinguts! Passeu, passeu! Que casa nostra és casa vostra si és que hi ha... cases d'algú!

Disculpeu el retard en penjar el video, però ja el tenim aquí:

Així va estar l'entrada de les babeques a la seva nova llar,  l'Olibàrium...

Gaudiu i somrieu!

Analitzem egagròpiles

 

 

Ja són cinc hàckings d'òlibes!

Ens plau iniciar el 5è hàcking d'òlibes al Joan Oró aquest curs 2015-16. Cinc, també, són els pollets d'òliba que el Centre de Fauna Salvatge de Vallcalent ens ha confiat perquè els criem i alliberem d'aquí a un mes. En aquests anys, totes les òlibes, 12 en total, han tirat endavant. El nostre desig és que tard o d'hora alguna d'aquestes rapinyaires niï a l'institut, però mentre esperem, ens emociona la idea de saber que, amb el nostre granet de sorra, millorem el nostre entorn. 

Sí, sí... ja sé que pensareu que no s'hi val, que això ho voleu fer vosaltres...

Però recordeu que les òlibes s'estressen, que són animals salvatges poc avesats als humans, i que no ho podeu fer tots...

Potser podríem pensar en idear una bona opció per l'any vinent, us sembla?

Gaudim del Centre de Fauna Salvatge de Vallcalent

A començaments d'aquest mes d'abril, diferents grups d'alumnes han anat visitant les instal·lacions del Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent. Els alumnes han pogut conèixer el Centre, aprendre sobre els animals en regressió i perill d'extinció, com la mateixa òliba, i saber observar-los o què fer si trobem un animal salvatge ferit.

És un espai en el que et pots sentir a dintre de la natura. (Marina A.)

Els animals hi estan ben protegits i cuidats. Es notava que estaven a gust. (Leidy)

El centre és extraordinari. (Ivan)

És un lloc molt bonic i molt ben cuidat. (Suquena)

El que més em va agradar va ser l'observatori d'aus. (Yaiza)

Els animals se senten protegits després d'haver-los ajudat quan estaven malalts. Tenen més confiança en les persones i es troben al centre com si estiguessin a la seva casa. (Alisson)

No m'agraden molt els animals, però m'hagués quedat tot el dia cuidant-los, veure com treballen i escoltant les històries dels animals i com han acabat en aquest centre (Laura L.)

Vam tenir uns guies molt bons que van saber explicar-nos molt bé la vida que duien aquells animals en el centre i com seria si els soltessin. (Íngrid)

Crec que és una excursió recomanable per a altres cursos. (Marina H.)

M'ha agradat molt perquè a banda de veure els animals hem aprés molt sobre la fauna salvatge. (Nil)

Va ser un dia meravellós (Pol)

Vam marxar amb un somriure, molts coneixements nous i unes quantes picades de mosquit. (Martí)

Vam veure un cèrvol i una cabra montesa. (Josep)

Ens va agradar la visita perquè vam veure molts animals. (Catherine)

Va ser un dia diferent, tot i que vam aprendre a la vegada (Lluís)

Les òlibes estaven en una mena d'altell o golfes (Àlex P.)

Va ser una excursió molt divertida ja que vam poder veure alguns animals que no coneixíem (Àlex R.)

Hem aprés que aquests animals no es poden caçar. (Pau)

Surten les òlibes, és hora d'anar a casa!

L'altre dia, el meu veí Ramon m'explicava que de xiquet, al poble, a Aubesa, sempre jugàven tots a la plaça  davant l'església, i sabien quan havien de tornar a casa perquè sentien xiular i veien les òlibes que sortien del campanar. A ells no els calia rellotge!

Coruxa, Òbila i Chouette-Hibou

Aquests són els noms que hem triat per a les nostres òlibes.

Coruxa, òliba en gallec, ha estat triat en honor al periodista Emilio Varela, amant declarat d'aquest i d'altres ocells que es va emocionar en conèixer el nostre projecte.

A la classe de 3r d'ESO B li va agradar la sonoritat d'Òbila, i també el fet que semblés que ho dius malament, tot i que és una variant dialectal.. ;)

I la de 3r d'ESO A, després de quatre votacions i seguir en empat (!), va acordar que el millor era utilitzar els dos termes francesos, chouette per òliba i hibou per mussol, que a més a més, quedaven la mar de chic.

Esperem que us agradin!

El que a elles no els agrada gaire és que els facin fotos, 

però havíem de saber perquè no s'ho menjaven tot i si estaven bé...

El periodista mediambiental Emilio Varela visita emocionat el nostre Olibàrium

Decoració de benvinguda

L'alumnat de 2n d'Eso de Visual i Plàstica han col·laborat amb el projecte dissenyant un simpàtic arbre   que dóna la benvinguda al centre.

Ja són aquí les òlibes del 2015!

El projecte òliba és tot un esdeveniment al nostre centre. Aquest any fins i tot se’ls  ha construït una casa tal i com podeu comprovar en aquest bloc. I estem parlant d’una casa de tova i no d’una caseta de fusta com tenien fins ara.

De moment s’han instal·lat i podeu seguir-les amb una webcam pròpia.

Ara toca posar-los-hi nom i alimentar-les adequadament.

Seguirem informat.

La prèvia al Centre de Fauna de Vallcalent

El dimecres passat, dia 8 d’abril, un grup d’alumnes de 3r d’ESO ha visitat el centre de recuperació de fauna salvatge de Vallcalent. La sortida forma part del Projecte Òliba, i aprofitem per conèixer una mica millor la fauna salvatge, les espècies en regressió o perill d’extinció, les seves amenaces i el projectes de recuperació que duu a terme el centre.

Les òlibes també són solidàries

Aquesta és la història que una alumna ens va explicar mentre construíem la nova caixa-niu. Llegiu-la! A mi m'ha ficat la pell de gallina... Quantes coses ens queden encara per saber sobre els animals!

Aquesta és la història que els va passar als meus avis quan s'estaven construint la seva casa.

La casa del meu avi, que van construir a Lleida, la van fer per fases perquè no tenien prou diners per fer-la tota d'un cop.

Quan finalment van acabar pràcticament l'última part de la casa van posar uns embellidors amb una càmera que quedava entre el pis de dalt i la terrassa, i per desgràcia, abans que col.loquessin l'embellidor, una òliba va quedar atrapada dins d'aquest espai.

A la nit se sentia el soroll de l'òliba com xiuxiuejava i van decidir que la deixarien allà fins que es morís perquè ja no tenien el permís d'obres.

L'òliba durava dia rere dia i els meus avis s'estranyaven  que encara no s'hagués mort i van decidir que mirarien a veure per què encara estava viva. A travès de l'observació nocturna, van veure que cada nit a la mateixa hora, altres òlibes li portaven tota mena d'aliments: ratolins, cucs, llangardaixos, dragolins...

Aquesta òliba va viure molts anys fins que es va morir de vella.

                                                                                           Marina Huguet. 1r d'ESO A         

NOU OLIBÀRIUM

Aquest curs hem construït una amplia, acollidora i resistent cabana-niu amb toves i palets per afavorir que les òlibes es quedin amb nosaltres tot l’any. Aquesta nova llar les protegeix de l’estrès de les visites, ja que la instal·lació d’una webcam dins la cabana permet observar-les durant 24 hores sense molestar-les.

A més, l’activitat compta amb l’objectiu de recuperar tècniques tradicionals i autòctones de construcció sostenible. Tots els materials utilitzats són orgànics, reutilitzats o reciclats, i bons aïllants tèrmics i sonors.

Volem donar des d’aquí les gràcies a l’Albert i la Lorena, d’ A pastar fang, sense els quals el nostre desig hagués estat molt més difícil de complir.

Esperem que les òlibes s’hi trobin molt a gust.