divendres, 27 de març de 2015

Les òlibes també són solidàries

Aquesta és la història que una alumna ens va explicar mentre construíem la nova caixa-niu. Llegiu-la! A mi m'ha ficat la pell de gallina... Quantes coses ens queden encara per saber sobre els animals!


Aquesta és la història que els va passar als meus avis quan s'estaven construint la seva casa.
La casa del meu avi, que van construir a Lleida, la van fer per fases perquè no tenien prou diners per fer-la tota d'un cop.
Quan finalment van acabar pràcticament l'última part de la casa van posar uns embellidors amb una càmera que quedava entre el pis de dalt i la terrassa, i per desgràcia, abans que col.loquessin l'embellidor, una òliba va quedar atrapada dins d'aquest espai.
A la nit se sentia el soroll de l'òliba com xiuxiuejava i van decidir que la deixarien allà fins que es morís perquè ja no tenien el permís d'obres.
L'òliba durava dia rere dia i els meus avis s'estranyaven  que encara no s'hagués mort i van decidir que mirarien a veure per què encara estava viva. A travès de l'observació nocturna, van veure que cada nit a la mateixa hora, altres òlibes li portaven tota mena d'aliments: ratolins, cucs, llangardaixos, dragolins...
Aquesta òliba va viure molts anys fins que es va morir de vella.


                                                                                           Marina Huguet. 1r d'ESO A         

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada