diumenge, 18 de novembre de 2012

El Projecte Òliba a la Universitat de Lleida

El passat 25 d’octubre els alumnes de 3r del Grau d’Educació Primària de la Universitat de Lleida gaudiren de la presentació d’una part del Projecte Òliba. 
La presentació es va dur a terme mitjançant el següent pòster:
a

En ell es van reflectir els resultats de l’anàlisi estadístic que dugueren a terme els alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Joan Oró durant el curs 2011/2012. I aquest es va comparar amb un segon anàlisi estadístic realitzat amb major detall.




dilluns, 18 de juny de 2012

Sabem com són les aus per dintre? Descobrim-ho!


Alexandra i Siham: El 24 d’abril, els alumnes de 3r d’ESO vam anar al laboratori de Biologia a fer la dissecció d’un pollastre.
Després d’entrar-hi i deixar les motxilles al fons com estàvem habituats a fer cada vegada que anàvem, ens vam seure en grups de quatre o cinc persones. Amb les orelles atentes i la boca tancada, la professora ens va explicar en que consistia la pràctica que anàvem a realitzar i el material per a dur-la a terme.
A sobre de la taula teníem el pollastre i el material per fer la dissecció: una palleta, dos pinces, dos punxons, unes tisores, un petit ganivet i una imatge de com era el pollastre per dins. Seguidament vam començar la dissecció del pollastre:
Primer li vam tallar el coll per veure l’esòfag i la tràquea. Desprès, vam fer-li un tall a pit per obrir-lo i veure tot el que tenia a dins: els pulmons, el cor, el pedrer, l’intestí gros i el prim… A continuació li vam traure el pedrer i el quan el vam obrir vam poder veure  trossets de panís, vam obrir el cor per veure les quatre cavitats i també vam mesurar la llargada de l’intestí prim i gros.
Finalment, el pollastre quasi es va quedar sense res al seu interior.








Amb aquesta activitat es volia reforçar els continguts explicats a través de l’experiència pràctica. I quina millor manera per conèixer aquesta experiència que a través de les paraules dels protagonistes?
Ilyass: Fa uns dies vam anar al laboratori  per segona vegada, però en aquesta ocasió va  ser per a disseccionar un pollastre, experiència totalment nova. Mentre uns companys gravaven uns altres, amb unes pautes, anaven tallant el pollastre pel mig i observant el que trobaven, com: intestins, pulmons, músculs, el cor... I quan vam acabar ho vam tirar tot i desprès de netejar els estris i la taula ens vam anar. Aquesta experiència va ser inclús més divertida que la de l’egagròpila, ja que no era tan repetitiva, i a més d’ haver nomes ossos i cranis en el cas del pollastre també hi havia òrgans entre altres.  
Carmen: No sabía lo que tenía un pollo en su interior, pero con esta práctica lo hemos podido observar: corazón, vesícula biliar, tráquea...
Abdel: ...me gusto mucho abrir el pollo aunque ya lo había hecho antes en mi país pero nunca me había pensado en el nombre de los órganos ni saber donde estaban hasta que lo hicimos en clase. ¡En general fue muy divertido!
Ingrid: …olía bastante mal y me dio un poco de asco, pero me gusto mucho abrirlo y observar sus órganos internos.
Henry: Para mí fue nuevo y un poco asqueroso. Me gustó ver lo que hay dentro de un pollo. Por ejemplo que en la molleja está todo lo que ha comido, que su corazón es muy pequeño, que su circulación va más rápida que la nuestra, su intestino grueso y delgado miden más de un metro y como para volar utilizan unas bolsas de aire que se llenan cuando respiran.
Ivan: Em va agradar realitzar la pràctica i obrir el pollastre per veure els seus òrgans.
Razvan: Va ser molt interessant obrir un pollastre perquè un pollastre és diferent a un humà. Té òrgans diferents i els semblants eres molt petits. Per altra banda em va fer molt fàstic, i més els intestins, que estaven plens d’excrements. El que em va sorprendre més va ser el pedrer perquè era de color verd - groc i molt dur i a més vam trobar pedretes. 
Ruth: ...me gusto ver la disección pues son cosas nuevas que aprendí.
Daysi: ...la pràctica va ser molt interessant ja que vaig poder veure un pollastre per dintre. Vaig veure els seus òrgans des de la tràquea fins a la cloaca passant pel cor. També em va agradar perquè vam tallar la pell i vam poder inflar una bosseta que hi havia a l’estómac. Encara que ens va faltar temps per veure tot el que havíem de veure, em va fascinar molt perquè mai havia tingut l’oportunitat de descobrir com era per dintre un pollastre. A final no se’ns va trencar la bilis. Quina sort!! Ni ningun altre òrgan.
Kamila: La práctica del pollo no me gusto porque olía mal y su interior no era agradable de explorar, pero aun así me pareció interesante pues siempre se aprende más de la práctica que de la teoría.
George: Em va agradar molt aquesta activitat. Vaig poder observar alguns òrgans que mai els havia vista abans i em van impressionar els sacs aeris. A més, el treball en grup ha anat bastant bé!
Alba: ... fue muy interesante porque no me imaginaba que dentro de un pollo pudiese haber tantos órganos y con la práctica lo pudimos ver.
Freddy: En va agradar aquest procés perque vaig aprendre les parts del pollastre, però no em va agradar esbudellar les seues parts perquè em feia fàstic!
Joaquin: Va ser una nova experiència i divertida. Es millor que fer classe perquè amb això aprenc més i és més divertit.
César: … lo que más me gusto fue buscar las partes del cuerpo del pollo dentro de éste y ver cómo se parecían o diferenciaban de los órganos del cerdo. También me gustó hacer el vídeo de la práctica pues fue una actividad nueva que aprendí además de la disección del pollo.
Cristofer: Fue divertido aunque todo era muy pequeño: el corazón, la hiel, el hígado, los intestinos…
María: ...va ser divertit i alhora ens va ensenyar gràficament el que en un llibre i amb teoria hauria estat molt més pesat i avorrit. Anar al laboratori i poder veure el que llegim fa que puguem connectar les explicacions escrites amb una imatge, cosa bona alhora de recordar les dades. Fou una experiència enriquidora!       
Leonel: L’experiència del pollastre em va agradar molt. Vam fer el mateix que amb els pulmons de porc, els vam inflar i eren molt més petits. També vam veure el pedrer i les pedres de dins.
Sori: La experiencia me gustó bastante aunque yo era el encargado de hacer las fotos y los vídeos. Me daba un poco de asco porque olía un poco mal pero cuando veía que mis compañeros disfrutaban, yo también quería cortar o inflar los sacos aéreos.
Daniel: …me impresionó bastante la disección pues había muchas partes desagradables.
Marius: …m’agrada fer disseccions i pràctiques al laboratori, però en aquest cas em va donar un mica de fàstic sobretot per l’olor que desprenia el pollastre. M’agradaria fer més practiques d’aquest tipus ja que ajuden a entendre allò que estudies i altres que desconeixes. La pràctica em va agradar, la repetiria però amb una mica de colònia per al pollastre!
Francisco: …no me gustó mucho porque casi vomito por culpa del pedrer que olía muy mal.
Slavik: …en va agradar molt perquè era la primera vegada que obria un pollastre i vaig descobrir moltes coses que no sabia. Em va donar una mica de fàstic però al mateix temps m’agradava. Potser mai en la vida ho oblidaré!
Aquesta experiència posa de manifest la importància de la realització de activitats pràctiques per afavorir la comprensió dels conceptes teòrics que es treballen a l’aula.  La realització d’aquest tipus de tasques resulten una major motivació de l’alumnat envers l’assignatura. Probablement mai oblidaran allò que van aprendre al laboratori!

Finalment, ens agradaria donar les GRACIES al Grupo SADA de Lleida per proporcionar-nos el material de laboratori.


I aquestes són les nostres produccions:















dimarts, 29 de maig de 2012

Mitologia





En la mitologia clàssica, l'òliba és un animal que acompanya Atenea/Minerva, deesa de la saviesa, la filosofia i l'estrategia bèl·lica, a més de protectora de la polis d’Atenes, a la Grècia antiga.
Aquest rapinyaire simbolitza la saviesa i la filosofia perquè és callada, observadora i hi veu de nit, el que fa que pugui veure coses que els demés no poden. A més, s'amaga en llocs foscos, apartada de la gent i de les converses de les altres aus, i així troba moments per a pensar i filosofar, i perquè contemplar i considerar té més força de nit que de dia.
Les seves característiques físiques també donen suport a aquesta concepció: té un camp de visió de gairebé 360º, regurgita l’aliment digerit, les egagròplies (respostes a les qüestions plantejades), té les orelles assimètriques i hi sent millor que la resta , el seu bec és esmolat, i no fa gens de soroll en volar.
En cultures diferents a la clàssica, hi ha molta gent que diu que l'òliba porta mala sort , i que si trobes una òliba morta o que voleteja a prop de les finestres algú que coneixes morirà aviat: “cuando la lechuza canta, el indio muere ".

També hi ha qui diu que les òlibes són animals malignes que solien fer la funció de mascotes de dimonis i bruixes, participant en foscos rituals nocturns, tot i que en la majoria dels contes que ara coneixem l'òliba és un animal savi al que consulten aquells que cerquen consell.

L'òliba és present en mites i llegendes d'arreu, com hem vist en una altra activitat, i en molts d'ells varia el seu simbolisme i significat.

A Japó, l'òliba es considera portadora de fam i pestes, i a Xina i alguns països sud-americans se la relaciona amb el tro i amb el seu déu, mentre que al Paraguai, l'òliba és símbol de bona sort i bona fortuna, de poder i protecció.

Tot això ens indica que som els humans els que atribuim bondat o maldat als animals, i que ells, de la sort, no en saben res. Són tan sols les víctimes de les nostres supersticions, i de vegades, les matem només per això.



Projecte Òliba: finalitzat

(alumnat i professorat participants del Projecte)

Quan vam emprendre aquest projecte no sabíem el que ens esperava, però érem molt entusiastes. Començàrem per construir les caixes niu on les òlibes s’albergarien. En acabar-les, ens van portar les tres aus del Centre de Fauna de Vallcalent. Per alimentar-les, les hi donàvem pollets. Cada dia hi havia un grup de aproximadament quatre persones que a l’hora del pati anaven a donar-les-hi menjar. Vam estudiar les diferències i semblances entre aquests rapinyaires i els humans i a Tecnologia vam analitzar egagròpiles.
Fa dues setmanes que una òliba es va escapar; després de tres dies es van alliberar les altres dues. A tots ens va sorprendre que l’òliba que es va escapar, sabia volar sense practicar. De moment no han tornat, però esperem que s’hagin adaptat en aquest ecosistema.

Algunes activitats han estat poc agradables, en canvi, altres eren molt interessants. L’experiència d’aquest projecte és molt bonica i les curiositats que hem après no les oblidarem mai. Recomanem aquest projecte a tothom qui ho pugui fer.

Instint de protecció

Aquí tenim una prova de què l'instint de protecció dels més febles forma part dels instints més bàsics de tots els animals... encara que sembli que ara per ara alguns humans se n'hagin oblidat. Nosaltres no ho farem, les òlibes ens ho han recordat.

divendres, 25 de maig de 2012

Què hi ha en una egagròpila?

Des de l'assignatura de matemàtiques, dins el treball d'estadística i les TIC, els alumnes han realitzat un gràfic on es pot identificar els percentatges dels diferents elements que trobem en una egagròpila:


En definitiva, un exemple més del treball transversal que estem duent a terme.

dimecres, 23 de maig de 2012

Tenim uns dubtes...

Des del dia que van arribar les òlibes al centre ens vam adonar que, en general, hi havia dubtes al voltant de la seua arribada, criança, alimentació, etc. Per això, quina millor manera de solucionar aquets dubtes que mitjançant el coneixement dels alumnes.
a
a
Esperem que ara ja tingueu tots els dubtes solucionats!

dimarts, 15 de maig de 2012

Òliba vs Ésser humà

Des de l'àrea de Biologia i Geologia teníem la inquietud de conèixer els punts en comú amb les nostres petites cries. Per tant, el que hem fet ha sigut desenvolupar un petit estudi sobre les semblances i diferències entre l'òliba i l'ésser humà. A continuació, us mostrem tot el material que hem utilitzat i els productes del nostre esforç.
a


aÒliba vs Ésser Humà_Aparell Digestiu
a
Les nostres produccions...
a
ssss

klklkl

I els moments més divertits...
a

dimarts, 8 de maig de 2012

Fotonovel.les

Seguint en la transversalitat del projecte, us presentem allò que hem fet mitjançant dues fotonovel•les. En la primera d’elles es presenta la visita de l’alumnat de 3r d’ESO a Vallcalent i en la segona es mostra el procés d’alimentació de les nostres òlibes. 

 Esperem que us agradin!

Autores: Alexandra Barticel i Ikram Rabhi

dilluns, 7 de maig de 2012

Les òlibes ens presentem en societat...

Hem  buscat diferents variants dialectals d'òliba per posar un nom a les nostres i després n'hem escollit tres per votació. Els noms que hem trobat són: òbila, xuta, xupa, mifa, babeca i xibeca. A més, el seu nom científic és Tyto Alba.  Què dificil és escollir!


Llegendes

Com ja haureu pogut observar, aquest és un projecte transversal, és a dir, que aprofitem el material de treball des de diferents assignatures. Així, l'alumnat de 3r B ha fet, des de Ciutadania, un recull de llegendes amb los òlibes com a protagonistes; posteriorment, des de Llengua Catalana s'ha realitzat la correcció gramatical i ortogràfica dels textos que tot seguit us presentem:


PER QUE LES ÒLIBES FAN'' UH, UH .. UH!''
Avui en dia, el bosc és un lloc tranquil. Però fa molt, molt temps, era diferent. Els ocells cantaven de qualsevol manera. El rossinyol raucava, l'àguila cucava, el colom clacava i el pardal rondava . En definitiva, organitzaven un gran enrenou.
L'ós, que era el rei del bosc, estava molt enfadat perquè aquells crits no el deixaven dormir la migdiada. Per això, un dia, va decidir reunir tots els ocells en una clariana del bosc. Van acudir tots menys l'òliba perquè dormia durant tot el dia.

L'ós els va dir:

- Veieu aquest barril? Està ple de cants d'ocells. Hi ha un per a cada un de vosaltres. Trieu , perquè serà el vostre cant per a tota la vida. Mai el podreu canviar i haureu de transmetre de generació en generació.
Els ocells es van llençar sobre el barril i van treure totes les cançons. Van discutir una mica, però de seguida es van posar d'acord. I cada un va tenir el seu cant.
Quan l'òliba es va aixecar, es va trobar l'ós al costat del barril buit. En veure que no quedava ni un cant per a ‘ella’ l'ós li va dir:
- Vés al llogaret a l'altra banda del bosc. Com a les persones li encanten les festes sempre estan cantant cançons. Potser n’aprenguis una.
Quan l'òliba va arribar a la vila ja era mitjanit. Només hi havia llum en una cabana on un nen movia, adormit, l'arc d'un instrument, el doble de gran que ell, que feia un soroll estrany: "UH! ... UH! ... UH!.. . "
- És l'única cançó que queda!, Va sospirar l'òliba. No és gaire bonica però almenys no és difícil.
Ràpidament la va aprendre i va tornar al bosc. Més endavant es la va ensenyar als seus fills i néts.
Adaptació de Claude Clemente
________________________________________________

L’òliba i els coloms:
Una òliba molt famolenca  es va adonar  que en un altre lloc vivien diversos coloms molt ben alimentadets. Així que per menjar l’òliba també, va pintar-se de blanc per barrejar-se entre els coloms.
Els coloms no l’havien reconegut, fins el dia que es va oblidar del que aparentava i va soltar un grinyol d’òliba. Els coloms en descobrir-la la van fer fora del colomar. Quan volia retornar al seu refugi, les seves amigues no la van reconèixer pel seu  pelatge pintat, així que la van fer fora.
L’òliba es va quedar sense refugi i sense colomar.
Moralitat: no abandonis els teus amics, ni la teva família ni la llar per desitjos egoistes.
Autor: anònim

_____________________________________________

L'òliba Jesusa:
L'òliba Jesusa tenia els ulls enormes  i brillants, cada dia s'acomodava en la branca de l'arbre i vigilava silenciosa tot allò que es mogués en la nit del bosc. Sempre dormia de dia, calenteta i amagada en el buit de l'alzina, des d'aquí escoltava l'enrenou de tots els altres animals, ocells, conills, esquirols, fins i tot una vegada va notar com l'enorme ós es rascava l'esquena amb el tronc del seu arbre . Tenia enveja d'allò, a la nit ningú sortia, excepte algun que un altre ratolí i la guineu, a la qual també li agradava la nit. Un dia li va preguntar a una altra òliba:
- Escolta, i nosaltres per què no podem sortir de dia? Deu ser més divertit ...
I la seva amiga li va respondre:
- Però quines tonteries dius! Existeixen animals del dia i animals de la nit, cada un al seu lloc.
L'òliba Jesusa no es va conformar amb la resposta de la seva amiga i va decidir que l'endemà quan sortís el sol, donaria una volta pel bosc perquè li havien de marcar el seu destí?-Va pensar- Així que, va prendre una important decisió. Aquesta nit no es va quedar vigilant a la branca, es va ficar en el seu niu i va dormir profundament. L'endemà un raig de sol va entrar pel buit de l'alzina, es va estirar i d'un salt per sortir volant ... Quin desastre! Quan la Jesusa va veure el sol es va quedar com cega, no veia res, s'anava donant cops de porra amb tot allò que es trobava, ¡plum, plascataplas!
Va decidir tornar al niu, però no es va donar per vençuda.
- Tots diuen que sempre seré igual, però jo no em dono per vençuda -va dir mentre es recolzava- Llavors va tornar a treure el cap i va cridar:

- Sóc l'òliba Jesusa, la que de res s'espanta! Cada dia sortia i es donava cops amb tot, però cada dia menys, fins que un matí va sortir volant i tots van admirar el bé que ho feia.

- Mira que bé vola, però si no topa -deia el conill-

- Que bonica -deia l'esquirol-

Això va passar fa molts anys però tothom ho recorda perquè hi ha una cançó que li van dedicar a la gesta de l'òliba Jesusa, i diu així:


¡L'òliba Jesusa
les seves belles ales
s'allisa,
volar de dia
ja no l'espanta
perquè és valent
i diguin el que diguin
passa de la gent!
I així acaba la història de l'òliba Jesusa.

 ______________________________________________________________

-Coneixent els costums del tirà de la selva, el lleó, un dia l'òliba es va atrevir a implorar pietat per al seu fill.
- En nom del parentiu que ens uneix - li va dir -, vinc a pregar-te que no matis al meu carquinyoli. Hi ha tants ocellets que viuen a la muntanya! A més, és l'únic que tinc! Fins al cor més fred té el seu moment de bondat.
¿I com sabré quin és el teu fill? - Pregunto el Caburé -el lleó-. L'òliba va sentir que l'esperança renaixia en el seu cor.
Molt fàcil! - Va contestar gairebé sense pensar-. El meu fill és el més bonic de tots els carquinyolis de la selva! No podràs confondre't!
-Bé ... -Va concloure el Rei de la Selva-; et prometo que aquesta nit no el tocaré.
Però al matí següent, desolada, l'òliba va descobrir que la víctima havia estat el seu propi fill!.
M'has mentit! - Li va retreure durament l'assassí-. Em vas assegurar que no el tocaries ... i només vaig trobar el plomissol del meu fillet!.
El Caburé va quedar desconcertat. Com podria haver succeït aquest tràgic error?. I va haver de confessar, sincerament:
- Em vas dir que el teu fill era el més bonic de tots els carquinyolis de la selva. Per no equivocar-me, aquesta nit vaig triar, justament, al més lleig.

_______________________________________________

LA LLEI DEL BOSC.
El bosc il·luminat era el millor bosc en què es podia viure, on les festes omplien de llum les nits i tots gaudien. En aquell bosc només hi havia una llei: "perdonar a tots". I mai van tenir problemes amb l’òliba, fins que un dia l'abella va picar el conill per error, i aquest va patir tant que no volia perdonar-la. Va demanar al mussol que reunís al consell i revisessin aquella llei. Tots van estar d'acord que  no hi hauria problema per relaxar-la, així que es va permetre una única excepció per animal, si algú s'enfadava de veritat amb algú, no tenia per què perdonar si no volia. I així van seguir fins a la gran festa de la primavera,  la millor de l'any,  que va resultar un grandíssim fracàs: només van aparèixer el mussol i uns pocs animals més. Llavors el senyor mussol va decidir investigar l'assumpte, i va anar a veure el conill. Aquest li va dir que no hi havia anat per si anava l'abella, a la qual encara no havia perdonat. Després l’abella va dir que no hi havia anat per si anava l'esquirol, a la qual no havia perdonat per tirar seu rusc. L'esquirol tampoc va ser-hi per si hi anava la guineu, a qui no havia perdonat que robés el seu menjar ...
 I  així successivament, tots van explicar com havien deixat d'anar per si es presentava  aquell qui no havien perdonat. El mussol llavors va convocar l'assemblea, i va mostrar a tots com aquella  petita excepció a la llei havia acabat amb la felicitat del bosc.
Unànimement van decidir recuperar la seva antiga llei, "perdonar a tots", a la qual van afegir: "sense excepcions"