Alimentem les òlibes

Una de les tasques més importants que tenim encomanades és alimentar les òlibes. Ja hem iniciat aquesta feina que hem de realitzar en molt de silenci per evitar d'estressar els polls. Cada dia que les pugem a alimentar fem una sèrie d'anotacions a mode de seguiment (en breu, en penjarem un exemple). 

Tot seguit us deixem 3 vídeos que mostren el procés d'alimentar les òlibes. Un de com preparem el menjar, l'altre com els hi facilitem i, en darrer lloc, uns primers plans de les protagonistes del projecte, una mica estressades per la presència humana.

I una foto actual dels arranjaments que hem realitzat a la llar de les òlibes per protegir-les una mica de la calor de Lleida.

I encara una altra imatge del procés d'alimentació:

Les òlibes ja són a l'Insitut

Han arribat les òlibes i ja les hem instal·lades a la nova casa, construïda a la classe de tecnologia de 3r d'ESO, on esperem que tinguin una bona estada fins que aixequin el vol:

I així es va construir la caseta que els hem habilitat (i que es veu a la imatge superior):

Anàlisi d'una egagròpila

Ja hem iniciat el treball més específic al voltant de l'alimentació de les òlibes; com a mostra, us adjuntem un vídeo de la pràctica realitzada a classe, en la qual vam analitzar els diferents elements que conformen  una egagròpila:

Nova xerrada a l'entorn dels voltors

El passat divendres 30 de març, un noi de la fundació La Trenca, una organització per a la reintroducció d’aus en perill d’extinció, va venir a l’institut per fer-nos una xerrada sobre el voltor negre, una espècie que habitava al la península ibèrica, però que gairebé s’ha extingit.

Primer ens va fer una petita introducció sobre el voltors, les espècies que habiten a Europa, i la seva situació actual al continent.

També ens va explicar el perquè aquesta espècie esta més amenaçada, exceptuant el trencalòs, ja que fa els nius als arbres en lloc de a les parets dels penya-segats, i no els fa en colònia.

Ens va exposar els diferents mètodes que fan servir a la fundació per a la reintroducció, des de la cria en captivitat a l’ anellament i fer solars on deixen animals de granja morts, sovint fets a trossos, per tal que no els falti menjar.

Per acabar en va ensenyar fotografies de les parelles de voltors actuals, ja que els voltor tenen una parella “fins que la mort ens separi”, les morts, les probables causes de les morts i la primera voltor negre completament catalana. Ens va ensenyar planells on es veien els moviments que havia fet un voltor en concret al llarg de la seva vida, veient que en el primer anys es mouen molt, sobretot els mascles, i després s’estableixen en un lloc per criar.

Va ser molt interessant!

Text: Maria París (3r A)