dimarts, 30 d’abril de 2013

Reprenem el Projecte

Visita a les instal·lacions del Centre de Fauna de Vallcalent en paraules de l'alumnat:
Vam sortir de l'institut a les 9.30. Vam anar caminant amb els companys de 3r A. Quan vam arribar, vam veure uns cèrvols que semblaven quiets. Després va vanir l'instructor i ens va explicar què es feia al centre de Vallcalent. Després d'explicar-nos-ho vam anar a veure les cigonyes; vam veure-les que estaven en rehabilitació perquè tornin a tenir força per volar.
Després d'una estona, vam anar al mirador per veure la bassa on hi havia diferents animals, però la bassa, l'estaven buidant perquè no vingués un tipus de virus que mata els ocells que viuen a l'aigua.
A continuació, vam veure els ocells i altres animals que són els "irrecuperables" i que si els deixen en llibertat moriran perque no es poden valer per si sols.
Finalment, la nostra tutora, la Pilar, va anar a buscar les òlibes per portar-les a linstitut però la tutora va anar amb cotxe perquè les òlibes pesen bastant i així portar-les més còmodament.

Ignacio Ferreras Medina

[...]
Ara estem cuidant i alimentant quatre òlibes que ens van deixar per després alliberar-les.

Núria González

I tot seguit, uns vídeos de les quatre protagonistes que ja tenim instal·lades al centre:


divendres, 26 d’abril de 2013

Alimentem les òlibes



Perquè el projecte tingui èxit la tasca més important és la d'alimentar les òlibes, ja que encara no són autosuficients. L'alumnat que hi participa ha de tenir molt clar que aquesta feina cal desenvolupar-la amb el màxim de silenci ja que en cas contrari podrien estressar les òlibes. Si s'arribés a produir aquest fet la salut dels polls es podria ressentir.
Per assolir aquest objectiu, la casa de fusta on s'estan tenen una petita porta que hi ha a la part superior, lluny dels polls. Des d'aquest punt se'ls llença el menjar (pollets) mirant de destorbar-los el mínim possible i que gairebé no notin la nostra presència.
Per finalitzar aquest procés, anotem les dades a mode de control del que han menjat i que no.