Aquesta és la història que els va passar als meus avis quan
s'estaven construint la seva casa.
La
casa del meu avi, que van construir a Lleida, la van fer per fases perquè no
tenien prou diners per fer-la tota d'un cop.
Quan
finalment van acabar pràcticament l'última part de la casa van posar uns
embellidors amb una càmera que quedava entre el pis de dalt i la terrassa, i
per desgràcia, abans que col.loquessin l'embellidor, una òliba va quedar
atrapada dins d'aquest espai.
A
la nit se sentia el soroll de l'òliba com xiuxiuejava i van decidir que la
deixarien allà fins que es morís perquè ja no tenien el permís d'obres.
L'òliba
durava dia rere dia i els meus avis s'estranyaven que encara no s'hagués mort i van decidir que
mirarien a veure per què encara estava viva. A travès de l'observació nocturna,
van veure que cada nit a la mateixa hora, altres òlibes li portaven tota mena
d'aliments: ratolins, cucs, llangardaixos, dragolins...
Aquesta
òliba va viure molts anys fins que es va morir de vella.
Marina Huguet. 1r d'ESO A
