dimarts, 28 d’abril del 2015
Surten les òlibes, és hora d'anar a casa!
L'altre dia, el meu veí Ramon m'explicava que de xiquet, al poble, a Aubesa, sempre jugàven tots a la plaça davant l'església, i sabien quan havien de tornar a casa perquè sentien xiular i veien les òlibes que sortien del campanar. A ells no els calia rellotge!
dilluns, 27 d’abril del 2015
Coruxa, Òbila i Chouette-Hibou
Aquests són els noms que hem triat per a les nostres òlibes.
Coruxa, òliba en gallec, ha estat triat en honor al periodista Emilio Varela, amant declarat d'aquest i d'altres ocells que es va emocionar en conèixer el nostre projecte.
A la classe de 3r d'ESO B li va agradar la sonoritat d'Òbila, i també el fet que semblés que ho dius malament, tot i que és una variant dialectal.. ;)
I la de 3r d'ESO A, després de quatre votacions i seguir en empat (!), va acordar que el millor era utilitzar els dos termes francesos, chouette per òliba i hibou per mussol, que a més a més, quedaven la mar de chic.
Esperem que us agradin!
Coruxa, òliba en gallec, ha estat triat en honor al periodista Emilio Varela, amant declarat d'aquest i d'altres ocells que es va emocionar en conèixer el nostre projecte.
A la classe de 3r d'ESO B li va agradar la sonoritat d'Òbila, i també el fet que semblés que ho dius malament, tot i que és una variant dialectal.. ;)
I la de 3r d'ESO A, després de quatre votacions i seguir en empat (!), va acordar que el millor era utilitzar els dos termes francesos, chouette per òliba i hibou per mussol, que a més a més, quedaven la mar de chic.
Esperem que us agradin!
El que a elles no els agrada gaire és que els facin fotos,
però havíem de saber perquè no s'ho menjaven tot i si estaven bé...
dimecres, 22 d’abril del 2015
divendres, 17 d’abril del 2015
Decoració de benvinguda
L'alumnat de 2n d'Eso de Visual i Plàstica han col·laborat amb el projecte dissenyant un simpàtic arbre que dóna la benvinguda al centre.
Ja són aquí les òlibes del 2015!
El projecte òliba és tot un esdeveniment al nostre centre. Aquest any
fins i tot se’ls ha construït una casa tal i com podeu comprovar en aquest bloc. I estem parlant d’una casa de tova i no d’una caseta de fusta com tenien fins ara.
De moment s’han instal·lat i podeu seguir-les amb una webcam pròpia.
Ara toca posar-los-hi nom i alimentar-les adequadament.
Seguirem informat.
dijous, 16 d’abril del 2015
La prèvia al Centre de Fauna de Vallcalent
El dimecres passat, dia 8 d’abril, un grup d’alumnes de 3r d’ESO ha visitat el centre de recuperació de fauna salvatge de Vallcalent.
La sortida forma part del Projecte Òliba, i aprofitem per conèixer una
mica millor la fauna salvatge, les espècies en regressió o perill
d’extinció, les seves amenaces i el projectes de recuperació que duu a
terme el centre.
divendres, 27 de març del 2015
Les òlibes també són solidàries
Aquesta és la història que una alumna ens va explicar mentre construíem la nova caixa-niu. Llegiu-la! A mi m'ha ficat la pell de gallina... Quantes coses ens queden encara per saber sobre els animals!
Aquesta és la història que els va passar als meus avis quan
s'estaven construint la seva casa.
La
casa del meu avi, que van construir a Lleida, la van fer per fases perquè no
tenien prou diners per fer-la tota d'un cop.
Quan
finalment van acabar pràcticament l'última part de la casa van posar uns
embellidors amb una càmera que quedava entre el pis de dalt i la terrassa, i
per desgràcia, abans que col.loquessin l'embellidor, una òliba va quedar
atrapada dins d'aquest espai.
A
la nit se sentia el soroll de l'òliba com xiuxiuejava i van decidir que la
deixarien allà fins que es morís perquè ja no tenien el permís d'obres.
L'òliba
durava dia rere dia i els meus avis s'estranyaven que encara no s'hagués mort i van decidir que
mirarien a veure per què encara estava viva. A travès de l'observació nocturna,
van veure que cada nit a la mateixa hora, altres òlibes li portaven tota mena
d'aliments: ratolins, cucs, llangardaixos, dragolins...
Aquesta
òliba va viure molts anys fins que es va morir de vella.
Marina Huguet. 1r d'ESO A
divendres, 13 de març del 2015
NOU OLIBÀRIUM
Aquest curs hem construït una amplia,
acollidora i resistent cabana-niu amb toves i palets per afavorir que
les òlibes es quedin amb nosaltres tot l’any. Aquesta nova llar
les protegeix de l’estrès de les visites, ja que la instal·lació
d’una webcam dins la cabana permet observar-les durant 24 hores
sense molestar-les.
A més, l’activitat compta amb
l’objectiu de recuperar tècniques tradicionals i autòctones de
construcció sostenible. Tots els materials utilitzats són orgànics,
reutilitzats o reciclats, i bons aïllants tèrmics i sonors.
Volem donar des d’aquí les gràcies a
l’Albert i la Lorena, d’ A
pastar fang, sense els quals el
nostre desig hagués estat molt més difícil de complir.
Esperem que les òlibes s’hi trobin molt
a gust.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)