Surten les òlibes, és hora d'anar a casa!

L'altre dia, el meu veí Ramon m'explicava que de xiquet, al poble, a Aubesa, sempre jugàven tots a la plaça  davant l'església, i sabien quan havien de tornar a casa perquè sentien xiular i veien les òlibes que sortien del campanar. A ells no els calia rellotge!