Mitologia

En la mitologia clàssica, l'òliba és un animal que acompanya Atenea/Minerva, deesa de la saviesa, la filosofia i l'estrategia bèl·lica, a més de protectora de la polis d’Atenes, a la Grècia antiga.

Aquest rapinyaire simbolitza la saviesa i la filosofia perquè és callada, observadora i hi veu de nit, el que fa que pugui veure coses que els demés no poden. A més, s'amaga en llocs foscos, apartada de la gent i de les converses de les altres aus, i així troba moments per a pensar i filosofar, i perquè contemplar i considerar té més força de nit que de dia.

Les seves característiques físiques també donen suport a aquesta concepció: té un camp de visió de gairebé 360º, regurgita l’aliment digerit, les egagròplies (respostes a les qüestions plantejades), té les orelles assimètriques i hi sent millor que la resta , el seu bec és esmolat, i no fa gens de soroll en volar.

En cultures diferents a la clàssica, hi ha molta gent que diu que l'òliba porta mala sort , i que si trobes una òliba morta o que voleteja a prop de les finestres algú que coneixes morirà aviat: “cuando la lechuza canta, el indio muere ".

També hi ha qui diu que les òlibes són animals malignes que solien fer la funció de mascotes de dimonis i bruixes, participant en foscos rituals nocturns, tot i que en la majoria dels contes que ara coneixem l'òliba és un animal savi al que consulten aquells que cerquen consell.

L'òliba és present en mites i llegendes d'arreu, com hem vist en una altra activitat, i en molts d'ells varia el seu simbolisme i significat.

A Japó, l'òliba es considera portadora de fam i pestes, i a Xina i alguns països sud-americans se la relaciona amb el tro i amb el seu déu, mentre que al Paraguai, l'òliba és símbol de bona sort i bona fortuna, de poder i protecció.

Tot això ens indica que som els humans els que atribuim bondat o maldat als animals, i que ells, de la sort, no en saben res. Són tan sols les víctimes de les nostres supersticions, i de vegades, les matem només per això.