Xerrada de presentació de Francesc Montcasí

El 3er d’ESO de l'Insitut Joan Oró de Lleida hem estat parlant sobre un tipus de mussol, l’òliba que, en aquest moment, està en perill d’extinció i ens han donat l’oportunitat d’ajudar a repoblar i mantenir aquesta espècie cada vegada menys nombrosa. Actualment, 3er A estem  treballant en la construcció del habitacles on viuran i creixeran les òlibes.

Ens fa molta il·lusió poder ajudar a reprendre la població d’aquest ocell i posar el nostre gra de sorra en contra de les extincions de les espècies animals del món.  

La nostra manera d’ajudar a repoblar l’òliba consisteix en el Hacking, un programa de cria en captivitat amb l’objectiu d’alliberar exemplars joves. Aquesta tècnica consisteix a col·locar caixes niu en els llocs on es pretén repoblar l’espècie, en el nostre cas ficarem “el seu nou habitatge” al terrat del nostre institut.  

El 2 de març per a informar-nos més d’aquesta espècie de mussol, va vindre en Francesc, un bomber amant del ocells, que sap molt sobre les òlibes i les aus nocturnes en general. Ens va donar una interessant i instructiva explicació sobre els mussols, sempre ressaltant les òlibes, aspectes com: la seva alimentació, anatomia, reproducció, la diferència que ha sofert l’espècie en els últims anys i el perquè, entre altres coses.

Cal mencionar la gran l’habilitat d’ensenyança del Francesc, que, malgrat ser bomber, s’explica molt bé i que en acabar, va obtenir un merescut aplaudiment per part nostra.         

Quan va acabar la sessió, ens va donar un regal que ens va prometre a principi de la classe, es tractava d’egagròpiles, unes boles de pèl on es troben els elements que l’òliba no pot digerir, i que més endavant inspeccionarem per poder veure el que va menjar.
      

A continuació, us descriurem més a fons aquesta au. L’òliba, o Tyto alba, el seu nom científic, és un rapinyaire nocturn. És de la família Tytonidae, de l’ordre dels Strigiformes i de la classe de les aus.

És resident comú però no és gaire abundant. És molt nombrós al Delta de l’Ebre, Tarragona i Costa Brava. També hi ha un cert nombre d’exemplars d’òliba a la plana de Catalunya. No li agrada la zona muntanyosa ni el clima fred. Tal com hem dit anteriorment, no es troba al Pirineu ni al Prepirineu.

És una au que mesura 30 centímetres i 90 d’envergadura. Té color daurat a la part superior i blanc en la inferior del cos. Peculiarment, les orelles són asimètriques, per calcular millor la distància amb els objectes o per poder volar millor en un medi nocturn. Els ulls se situen en la part frontal de la cara per caçar millor, les plomes de vol són extremadament silencioses i té unes potes llargues per poder agafar més bé la presa. És molt difícil de distingir entre la femella i el mascle, que és una mica més blanc.

A la primavera, la femella pon fins a set ous sobre les seves egragròpiles,  que són boles de material indigerible, com les plomes o ossos, que treuen algunes espècies d’aus. L’òliba s’alimenta de papallones, ratolins i rosegadors petits. Cova els ous durant 30 dies i, normalment, en una posta sobreviuen uns 3-4 polls.
A Catalunya està disminuint molt la població de l’òliba. Per aquest motiu, a l’institut desenvoluparem el Hacking  per ajudar a repoblar el territori de Lleida amb òlibes.

(Imatges de la xerrada del Francesc)