Les òlibes també són solidàries

Aquesta és la història que una alumna ens va explicar mentre construíem la nova caixa-niu. Llegiu-la! A mi m'ha ficat la pell de gallina... Quantes coses ens queden encara per saber sobre els animals!

Aquesta és la història que els va passar als meus avis quan s'estaven construint la seva casa.

La casa del meu avi, que van construir a Lleida, la van fer per fases perquè no tenien prou diners per fer-la tota d'un cop.

Quan finalment van acabar pràcticament l'última part de la casa van posar uns embellidors amb una càmera que quedava entre el pis de dalt i la terrassa, i per desgràcia, abans que col.loquessin l'embellidor, una òliba va quedar atrapada dins d'aquest espai.

A la nit se sentia el soroll de l'òliba com xiuxiuejava i van decidir que la deixarien allà fins que es morís perquè ja no tenien el permís d'obres.

L'òliba durava dia rere dia i els meus avis s'estranyaven  que encara no s'hagués mort i van decidir que mirarien a veure per què encara estava viva. A travès de l'observació nocturna, van veure que cada nit a la mateixa hora, altres òlibes li portaven tota mena d'aliments: ratolins, cucs, llangardaixos, dragolins...

Aquesta òliba va viure molts anys fins que es va morir de vella.

                                                                                           Marina Huguet. 1r d'ESO A         

NOU OLIBÀRIUM

Aquest curs hem construït una amplia, acollidora i resistent cabana-niu amb toves i palets per afavorir que les òlibes es quedin amb nosaltres tot l’any. Aquesta nova llar les protegeix de l’estrès de les visites, ja que la instal·lació d’una webcam dins la cabana permet observar-les durant 24 hores sense molestar-les.

A més, l’activitat compta amb l’objectiu de recuperar tècniques tradicionals i autòctones de construcció sostenible. Tots els materials utilitzats són orgànics, reutilitzats o reciclats, i bons aïllants tèrmics i sonors.

Volem donar des d’aquí les gràcies a l’Albert i la Lorena, d’ A pastar fang, sense els quals el nostre desig hagués estat molt més difícil de complir.

Esperem que les òlibes s’hi trobin molt a gust.

 

Televisió de Catalunya enregistra el Projecte Òliba

El dia 28 un equip de reporters de TVC va visitar-nos per enregistrar diferents activitats del Projecte Òliba que hem encetat novament fa poques setmanes. Aquesta és la segona gravació després d’haver-ne fet al Centre de Fauna de Vallcalent, ara fa unes setmanes, el dia que ens van entregar les òlibes; i és que els alumnes de 3r d’ESO seran els protagonistes d’un reportatge que s’emetrà d’aquí a unes setmanes al programa Medi Ambient de TVC. En aquest reportatge s’explicarà tot el procés del Projecte Òliba, des de l’anellament fins al seu alliberament, passant per l’alimentació i l’anàlisi de les egagròpiles

La filosofia del projecte òliba en un prezi

"Tyto Alba" es queda a prop de l'instiut

Fa pocs dies que hem alliberat les nostres òlibes. Avui hem vist que la que vam batejar com "Tyto Alba" estava dormint sobre l'alzina que hi ha plantada al pati, prop de l'edifici del nostre centre. Està molt maca... hem intentat no fer soroll per no despertar-la i espantar-la... Sembla que no vol acabar de deixar-nos i empendre la seva nova trajectòria de vida!!! Ja saps Tyto que aquí sempre trobaràs el teu  niu per si vols tornar!!!! Arreveure!!!

Us presentem les òlibes 2013

Reprenem el Projecte

Visita a les instal·lacions del Centre de Fauna de Vallcalent en paraules de l'alumnat:
Vam sortir de l'institut a les 9.30. Vam anar caminant amb els companys de 3r A. Quan vam arribar, vam veure uns cèrvols que semblaven quiets. Després va vanir l'instructor i ens va explicar què es feia al centre de Vallcalent. Després d'explicar-nos-ho vam anar a veure les cigonyes; vam veure-les que estaven en rehabilitació perquè tornin a tenir força per volar.
Després d'una estona, vam anar al mirador per veure la bassa on hi havia diferents animals, però la bassa, l'estaven buidant perquè no vingués un tipus de virus que mata els ocells que viuen a l'aigua.
A continuació, vam veure els ocells i altres animals que són els "irrecuperables" i que si els deixen en llibertat moriran perque no es poden valer per si sols.
Finalment, la nostra tutora, la Pilar, va anar a buscar les òlibes per portar-les a linstitut però la tutora va anar amb cotxe perquè les òlibes pesen bastant i així portar-les més còmodament.

Ignacio Ferreras Medina

[...]
Ara estem cuidant i alimentant quatre òlibes que ens van deixar per després alliberar-les.

Núria González

I tot seguit, uns vídeos de les quatre protagonistes que ja tenim instal·lades al centre: