Reprenem el Projecte

Visita a les instal·lacions del Centre de Fauna de Vallcalent en paraules de l'alumnat:
Vam sortir de l'institut a les 9.30. Vam anar caminant amb els companys de 3r A. Quan vam arribar, vam veure uns cèrvols que semblaven quiets. Després va vanir l'instructor i ens va explicar què es feia al centre de Vallcalent. Després d'explicar-nos-ho vam anar a veure les cigonyes; vam veure-les que estaven en rehabilitació perquè tornin a tenir força per volar.
Després d'una estona, vam anar al mirador per veure la bassa on hi havia diferents animals, però la bassa, l'estaven buidant perquè no vingués un tipus de virus que mata els ocells que viuen a l'aigua.
A continuació, vam veure els ocells i altres animals que són els "irrecuperables" i que si els deixen en llibertat moriran perque no es poden valer per si sols.
Finalment, la nostra tutora, la Pilar, va anar a buscar les òlibes per portar-les a linstitut però la tutora va anar amb cotxe perquè les òlibes pesen bastant i així portar-les més còmodament.

Ignacio Ferreras Medina

[...]
Ara estem cuidant i alimentant quatre òlibes que ens van deixar per després alliberar-les.

Núria González

I tot seguit, uns vídeos de les quatre protagonistes que ja tenim instal·lades al centre:

Alimentem les òlibes

Perquè el projecte tingui èxit la tasca més important és la d'alimentar les òlibes, ja que encara no són autosuficients. L'alumnat que hi participa ha de tenir molt clar que aquesta feina cal desenvolupar-la amb el màxim de silenci ja que en cas contrari podrien estressar les òlibes. Si s'arribés a produir aquest fet la salut dels polls es podria ressentir.

Per assolir aquest objectiu, la casa de fusta on s'estan tenen una petita porta que hi ha a la part superior, lluny dels polls. Des d'aquest punt se'ls llença el menjar (pollets) mirant de destorbar-los el mínim possible i que gairebé no notin la nostra presència.

Per finalitzar aquest procés, anotem les dades a mode de control del que han menjat i que no.

El Projecte Òliba a la Universitat de Lleida

El passat 25 d’octubre els alumnes de 3r del Grau d’Educació Primària de la Universitat de Lleida gaudiren de la presentació d’una part del Projecte Òliba. 

La presentació es va dur a terme mitjançant el següent pòster:

a

En ell es van reflectir els resultats de l’anàlisi estadístic que dugueren a terme els alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Joan Oró durant el curs 2011/2012. I aquest es va comparar amb un segon anàlisi estadístic realitzat amb major detall.

Egagròpiles on Prezi

El principal objectiu era esbrinar l’alimentació d’unes òlibes mitjançant l’anàlisi de les seves egagròpiles. Però a més a més, es va poder comprovar que els resultats obtinguts en ambdós estudis eren similars encara que en el segon es va aprofundir més, doncs es van poder diferenciar cranis i mandíbules.

a

Sabem com són les aus per dintre? Descobrim-ho!

Alexandra i Siham: El 24 d’abril, els alumnes de 3r d’ESO vam anar al laboratori de Biologia a fer la dissecció d’un pollastre.

Després d’entrar-hi i deixar les motxilles al fons com estàvem habituats a fer cada vegada que anàvem, ens vam seure en grups de quatre o cinc persones. Amb les orelles atentes i la boca tancada, la professora ens va explicar en que consistia la pràctica que anàvem a realitzar i el material per a dur-la a terme.

A sobre de la taula teníem el pollastre i el material per fer la dissecció: una palleta, dos pinces, dos punxons, unes tisores, un petit ganivet i una imatge de com era el pollastre per dins. Seguidament vam començar la dissecció del pollastre:

Primer li vam tallar el coll per veure l’esòfag i la tràquea. Desprès, vam fer-li un tall a pit per obrir-lo i veure tot el que tenia a dins: els pulmons, el cor, el pedrer, l’intestí gros i el prim… A continuació li vam traure el pedrer i el quan el vam obrir vam poder veure  trossets de panís, vam obrir el cor per veure les quatre cavitats i també vam mesurar la llargada de l’intestí prim i gros.

Finalment, el pollastre quasi es va quedar sense res al seu interior.

Amb aquesta activitat es volia reforçar els continguts explicats a través de l’experiència pràctica. I quina millor manera per conèixer aquesta experiència que a través de les paraules dels protagonistes?

Ilyass: Fa uns dies vam anar al laboratori  per segona vegada, però en aquesta ocasió va  ser per a disseccionar un pollastre, experiència totalment nova. Mentre uns companys gravaven uns altres, amb unes pautes, anaven tallant el pollastre pel mig i observant el que trobaven, com: intestins, pulmons, músculs, el cor... I quan vam acabar ho vam tirar tot i desprès de netejar els estris i la taula ens vam anar. Aquesta experiència va ser inclús més divertida que la de l’egagròpila, ja que no era tan repetitiva, i a més d’ haver nomes ossos i cranis en el cas del pollastre també hi havia òrgans entre altres.  

Carmen: No sabía lo que tenía un pollo en su interior, pero con esta práctica lo hemos podido observar: corazón, vesícula biliar, tráquea...

Abdel: ...me gusto mucho abrir el pollo aunque ya lo había hecho antes en mi país pero nunca me había pensado en el nombre de los órganos ni saber donde estaban hasta que lo hicimos en clase. ¡En general fue muy divertido!

Ingrid: …olía bastante mal y me dio un poco de asco, pero me gusto mucho abrirlo y observar sus órganos internos.

Henry: Para mí fue nuevo y un poco asqueroso. Me gustó ver lo que hay dentro de un pollo. Por ejemplo que en la molleja está todo lo que ha comido, que su corazón es muy pequeño, que su circulación va más rápida que la nuestra, su intestino grueso y delgado miden más de un metro y como para volar utilizan unas bolsas de aire que se llenan cuando respiran.

Ivan: Em va agradar realitzar la pràctica i obrir el pollastre per veure els seus òrgans.

Razvan: Va ser molt interessant obrir un pollastre perquè un pollastre és diferent a un humà. Té òrgans diferents i els semblants eres molt petits. Per altra banda em va fer molt fàstic, i més els intestins, que estaven plens d’excrements. El que em va sorprendre més va ser el pedrer perquè era de color verd - groc i molt dur i a més vam trobar pedretes. 

Ruth: ...me gusto ver la disección pues son cosas nuevas que aprendí.

Daysi: ...la pràctica va ser molt interessant ja que vaig poder veure un pollastre per dintre. Vaig veure els seus òrgans des de la tràquea fins a la cloaca passant pel cor. També em va agradar perquè vam tallar la pell i vam poder inflar una bosseta que hi havia a l’estómac. Encara que ens va faltar temps per veure tot el que havíem de veure, em va fascinar molt perquè mai havia tingut l’oportunitat de descobrir com era per dintre un pollastre. A final no se’ns va trencar la bilis. Quina sort!! Ni ningun altre òrgan.

Kamila: La práctica del pollo no me gusto porque olía mal y su interior no era agradable de explorar, pero aun así me pareció interesante pues siempre se aprende más de la práctica que de la teoría.

George: Em va agradar molt aquesta activitat. Vaig poder observar alguns òrgans que mai els havia vista abans i em van impressionar els sacs aeris. A més, el treball en grup ha anat bastant bé!

Alba: ... fue muy interesante porque no me imaginaba que dentro de un pollo pudiese haber tantos órganos y con la práctica lo pudimos ver.

Freddy: En va agradar aquest procés perque vaig aprendre les parts del pollastre, però no em va agradar esbudellar les seues parts perquè em feia fàstic!

Joaquin: Va ser una nova experiència i divertida. Es millor que fer classe perquè amb això aprenc més i és més divertit.

César: … lo que más me gusto fue buscar las partes del cuerpo del pollo dentro de éste y ver cómo se parecían o diferenciaban de los órganos del cerdo. También me gustó hacer el vídeo de la práctica pues fue una actividad nueva que aprendí además de la disección del pollo.

Cristofer: Fue divertido aunque todo era muy pequeño: el corazón, la hiel, el hígado, los intestinos…

María: ...va ser divertit i alhora ens va ensenyar gràficament el que en un llibre i amb teoria hauria estat molt més pesat i avorrit. Anar al laboratori i poder veure el que llegim fa que puguem connectar les explicacions escrites amb una imatge, cosa bona alhora de recordar les dades. Fou una experiència enriquidora!       

Leonel: L’experiència del pollastre em va agradar molt. Vam fer el mateix que amb els pulmons de porc, els vam inflar i eren molt més petits. També vam veure el pedrer i les pedres de dins.

Sori: La experiencia me gustó bastante aunque yo era el encargado de hacer las fotos y los vídeos. Me daba un poco de asco porque olía un poco mal pero cuando veía que mis compañeros disfrutaban, yo también quería cortar o inflar los sacos aéreos.

Daniel: …me impresionó bastante la disección pues había muchas partes desagradables.

Marius: …m’agrada fer disseccions i pràctiques al laboratori, però en aquest cas em va donar un mica de fàstic sobretot per l’olor que desprenia el pollastre. M’agradaria fer més practiques d’aquest tipus ja que ajuden a entendre allò que estudies i altres que desconeixes. La pràctica em va agradar, la repetiria però amb una mica de colònia per al pollastre!

Francisco: …no me gustó mucho porque casi vomito por culpa del pedrer que olía muy mal.

Slavik: …en va agradar molt perquè era la primera vegada que obria un pollastre i vaig descobrir moltes coses que no sabia. Em va donar una mica de fàstic però al mateix temps m’agradava. Potser mai en la vida ho oblidaré!

Aquesta experiència posa de manifest la importància de la realització de activitats pràctiques per afavorir la comprensió dels conceptes teòrics que es treballen a l’aula.  La realització d’aquest tipus de tasques resulten una major motivació de l’alumnat envers l’assignatura. Probablement mai oblidaran allò que van aprendre al laboratori!

Finalment, ens agradaria donar les GRACIES al Grupo SADA de Lleida per proporcionar-nos el material de laboratori.

I aquestes són les nostres produccions:

Mitologia

En la mitologia clàssica, l'òliba és un animal que acompanya Atenea/Minerva, deesa de la saviesa, la filosofia i l'estrategia bèl·lica, a més de protectora de la polis d’Atenes, a la Grècia antiga.

Aquest rapinyaire simbolitza la saviesa i la filosofia perquè és callada, observadora i hi veu de nit, el que fa que pugui veure coses que els demés no poden. A més, s'amaga en llocs foscos, apartada de la gent i de les converses de les altres aus, i així troba moments per a pensar i filosofar, i perquè contemplar i considerar té més força de nit que de dia.

Les seves característiques físiques també donen suport a aquesta concepció: té un camp de visió de gairebé 360º, regurgita l’aliment digerit, les egagròplies (respostes a les qüestions plantejades), té les orelles assimètriques i hi sent millor que la resta , el seu bec és esmolat, i no fa gens de soroll en volar.

En cultures diferents a la clàssica, hi ha molta gent que diu que l'òliba porta mala sort , i que si trobes una òliba morta o que voleteja a prop de les finestres algú que coneixes morirà aviat: “cuando la lechuza canta, el indio muere ".

També hi ha qui diu que les òlibes són animals malignes que solien fer la funció de mascotes de dimonis i bruixes, participant en foscos rituals nocturns, tot i que en la majoria dels contes que ara coneixem l'òliba és un animal savi al que consulten aquells que cerquen consell.

L'òliba és present en mites i llegendes d'arreu, com hem vist en una altra activitat, i en molts d'ells varia el seu simbolisme i significat.

A Japó, l'òliba es considera portadora de fam i pestes, i a Xina i alguns països sud-americans se la relaciona amb el tro i amb el seu déu, mentre que al Paraguai, l'òliba és símbol de bona sort i bona fortuna, de poder i protecció.

Tot això ens indica que som els humans els que atribuim bondat o maldat als animals, i que ells, de la sort, no en saben res. Són tan sols les víctimes de les nostres supersticions, i de vegades, les matem només per això.

Projecte Òliba: finalitzat

(alumnat i professorat participants del Projecte)

Quan vam emprendre aquest projecte no sabíem el que ens esperava, però érem molt entusiastes. Començàrem per construir les caixes niu on les òlibes s’albergarien. En acabar-les, ens van portar les tres aus del Centre de Fauna de Vallcalent. Per alimentar-les, les hi donàvem pollets. Cada dia hi havia un grup de aproximadament quatre persones que a l’hora del pati anaven a donar-les-hi menjar. Vam estudiar les diferències i semblances entre aquests rapinyaires i els humans i a Tecnologia vam analitzar egagròpiles.
Fa dues setmanes que una òliba es va escapar; després de tres dies es van alliberar les altres dues. A tots ens va sorprendre que l’òliba que es va escapar, sabia volar sense practicar. De moment no han tornat, però esperem que s’hagin adaptat en aquest ecosistema.

Algunes activitats han estat poc agradables, en canvi, altres eren molt interessants. L’experiència d’aquest projecte és molt bonica i les curiositats que hem après no les oblidarem mai. Recomanem aquest projecte a tothom qui ho pugui fer.

Instint de protecció

Aquí tenim una prova de què l'instint de protecció dels més febles forma part dels instints més bàsics de tots els animals... encara que sembli que ara per ara alguns humans se n'hagin oblidat. Nosaltres no ho farem, les òlibes ens ho han recordat.