El passat 25 d’octubre els
alumnes de 3r del Grau d’Educació Primària de la Universitat de Lleida gaudiren
de la presentació d’una part del Projecte Òliba.
La presentació es va dur a
terme mitjançant el següent pòster:
a
En ell es van reflectir els
resultats de l’anàlisi estadístic que dugueren a terme els alumnes de 3r d’ESO
de l’Institut Joan Oró durant el curs 2011/2012. I aquest es va comparar amb un
segon anàlisi estadístic realitzat amb major detall.
El principal objectiu era esbrinar l’alimentació
d’unes òlibes mitjançant l’anàlisi de les seves egagròpiles. Però a més a més,
es va poder comprovar que els resultats obtinguts en ambdós estudis eren similars encara que en el segon es va aprofundir més, doncs es van poder
diferenciar cranis i mandíbules.
Alexandra
i Siham: El 24
d’abril, els alumnes de 3r d’ESO vam anar al laboratori de Biologia a fer la
dissecció d’un pollastre.
Després d’entrar-hi i deixar
les motxilles al fons com estàvem habituats a fer cada vegada que anàvem, ens
vam seure en grups de quatre o cinc persones. Amb les orelles atentes i la boca
tancada, la professora ens va explicar en que consistia la pràctica que anàvem
a realitzar i el material per a dur-la a terme.
A sobre de la taula teníem el
pollastre i el material per fer la dissecció: una palleta, dos pinces, dos
punxons, unes tisores, un petit ganivet i una imatge de com era el pollastre
per dins. Seguidament vam començar la dissecció del pollastre:
Primer li vam tallar el coll
per veure l’esòfag i la tràquea. Desprès, vam fer-li un tall a pit per obrir-lo
i veure tot el que tenia a dins: els pulmons, el cor, el pedrer, l’intestí gros
i el prim… A continuació li vam traure el pedrer i el quan el vam obrir vam
poder veure trossets de panís, vam obrir
el cor per veure les quatre cavitats i també vam mesurar la llargada de
l’intestí prim i gros.
Finalment, el pollastre quasi es
va quedar sense res al seu interior.
Amb aquesta activitat es volia
reforçar els continguts explicats a través de l’experiència pràctica. I quina
millor manera per conèixer aquesta experiència que a través de les paraules
dels protagonistes?
Ilyass: Fa uns dies vam anar al
laboratori per segona vegada, però en aquesta
ocasió va ser per a disseccionar un
pollastre, experiència totalment nova. Mentre uns companys gravaven uns altres,
amb unes pautes, anaven tallant el pollastre pel mig i observant el que
trobaven, com: intestins, pulmons, músculs, el cor... I quan vam acabar ho vam
tirar tot i desprès de netejar els estris i la taula ens vam anar. Aquesta
experiència va ser inclús més divertida que la de l’egagròpila, ja que no era
tan repetitiva, i a més d’ haver nomes ossos i cranis en el cas del pollastre
també hi havia òrgans entre altres.
Carmen:
No sabía lo que tenía un pollo en su
interior, pero con esta práctica lo hemos
podido observar:
corazón, vesícula biliar, tráquea...
Abdel: ...me gusto mucho abrir el pollo aunque ya lo había hecho
antes en mi país pero nunca me había pensado en el nombre de los órganos ni
saber donde estaban hasta que lo hicimos en clase. ¡En general fue muy
divertido!
Ingrid: …olía
bastante mal y me dio un poco de asco, pero me gusto mucho abrirlo y observar sus
órganos internos.
Henry: Para mí fue nuevo y un poco asqueroso.
Me gustó ver lo que hay dentro de un pollo. Por ejemplo que en la molleja está
todo lo que ha comido, que su corazón es muy pequeño, que su circulación va más
rápida que la nuestra, su intestino grueso y delgado miden más de un metro y
como para volar utilizan unas bolsas de aire que se llenan cuando respiran.
Ivan: Em va agradar realitzar la
pràctica i obrir el pollastre per veure els seus òrgans.
Razvan: Va ser molt interessant
obrir un pollastre perquè un pollastre és diferent a un humà. Té òrgans
diferents i els semblants eres molt petits. Per altra banda em va fer molt
fàstic, i més els intestins, que estaven plens d’excrements. El que em va
sorprendre més va ser el pedrer perquè era de color verd - groc i molt dur i a
més vam trobar pedretes.
Ruth: ...me gusto ver la disección
pues son cosas nuevas que aprendí.
Daysi: ...la pràctica va ser molt
interessant ja que vaig poder veure un pollastre per dintre. Vaig veure els
seus òrgans des de la tràquea fins a la cloaca passant pel cor. També em va
agradar perquè vam tallar la pell i vam poder inflar una bosseta que hi havia a
l’estómac. Encara que ens va faltar temps per veure tot el que havíem de veure,
em va fascinar molt perquè mai havia tingut l’oportunitat de descobrir com era
per dintre un pollastre. A final no se’ns va trencar la bilis. Quina sort!! Ni
ningun altre òrgan.
Kamila: La práctica del pollo no me gusto porque
olía mal y su interior no era agradable de explorar,
pero aun así me pareció interesante pues siempre se aprende más de la práctica que de la teoría.
George: Em va agradar molt aquesta
activitat. Vaig poder observar alguns òrgans que mai els havia vista abans i em
van impressionar els sacs aeris. A més, el treball en grup ha anat bastant bé!
Alba: ... fue muy interesante
porque no me imaginaba que dentro de un pollo pudiese haber tantos órganos y
con la práctica lo pudimos ver.
Freddy: En va agradar aquest procés
perque vaig aprendre les parts del pollastre, però no em va agradar esbudellar
les seues parts perquè em feia fàstic!
Joaquin: Va ser una nova experiència
i divertida. Es millor que fer classe perquè amb això aprenc més i és més
divertit.
César: … lo que más me gusto fue
buscar las partes del cuerpo del pollo dentro de éste y ver cómo se parecían o
diferenciaban de los órganos del cerdo. También me gustó hacer el vídeo de la
práctica pues fue una actividad nueva que aprendí además de la disección del
pollo.
Cristofer: Fue
divertido aunque todo era muy pequeño: el corazón, la hiel, el hígado, los intestinos…
María: ...va ser divertit i alhora ens va
ensenyar gràficament el que en un llibre i amb teoria hauria estat molt més
pesat i avorrit. Anar al laboratori i poder veure el que llegim fa que puguem
connectar les explicacions escrites amb una imatge, cosa bona alhora de
recordar les dades. Fou una experiència enriquidora!
Leonel: L’experiència del pollastre
em va agradar molt. Vam fer el mateix que amb els pulmons de porc, els vam
inflar i eren molt més petits. També vam veure el pedrer i les pedres de dins.
Sori: La experiencia me gustó
bastante aunque yo era el encargado de hacer las fotos y los vídeos. Me daba un
poco de asco porque olía un poco mal pero cuando veía que mis compañeros
disfrutaban, yo también quería cortar o inflar los sacos aéreos.
Daniel: …me
impresionó bastante la disección pues había muchas partes desagradables.
Marius: …m’agrada fer disseccions i
pràctiques al laboratori, però en aquest cas em va donar un mica de fàstic
sobretot per l’olor que desprenia el pollastre. M’agradaria fer més practiques
d’aquest tipus ja que ajuden a entendre allò que estudies i altres que
desconeixes. La pràctica em va agradar, la repetiria però amb una mica de
colònia per al pollastre!
Francisco: …no me gustó
mucho porque casi vomito por culpa del pedrer que olía muy mal.
Slavik:
…en va agradar
molt perquè era la primera vegada que obria un pollastre i vaig descobrir
moltes coses que no sabia. Em va donar una mica de fàstic però al mateix temps
m’agradava. Potser mai en la vida ho oblidaré!
Aquesta experiència posa de
manifest la importància de la realització de activitats pràctiques per afavorir
la comprensió dels conceptes teòrics que es treballen a l’aula. La realització d’aquest tipus de tasques
resulten una major motivació de l’alumnat envers l’assignatura. Probablement
mai oblidaran allò que van aprendre al laboratori!
Finalment, ens agradaria donar
les GRACIES al Grupo SADA de Lleida per proporcionar-nos el
material de laboratori.
En
la mitologia clàssica, l'òliba és un animal que acompanya
Atenea/Minerva, deesa de la saviesa, la filosofia i l'estrategia
bèl·lica, a més de protectora de la polis d’Atenes, a la Grècia antiga.
Aquest
rapinyaire simbolitza la saviesa i la filosofia perquè és callada,
observadora i hi veu de nit, el que fa que pugui veure coses que els
demés no poden. A més, s'amaga en llocs foscos, apartada de la
gent i de les converses de les altres aus, i així troba moments per
a pensar i filosofar, i perquè contemplar i considerar té més
força de nit que de dia.
Les
seves característiques físiques també donen suport a aquesta concepció: té un camp de visió de gairebé 360º, regurgita
l’aliment digerit, les egagròplies (respostes a les qüestions
plantejades), té les orelles assimètriques i hi sent millor que
la resta , el seu bec és esmolat, i no fa gens de soroll en volar.
En
cultures diferents a la clàssica, hi ha molta gent que diu que
l'òliba porta mala sort , i que si trobes una òliba morta o que
voleteja a prop de les finestres algú que coneixes morirà aviat:
“cuando
la lechuza canta, el indio muere
".
També
hi ha qui diu que les òlibes són animals malignes que solien fer
la funció de mascotes de dimonis i bruixes, participant en foscos
rituals nocturns, tot i que en la majoria dels contes que ara
coneixem l'òliba és un animal savi al que consulten aquells que
cerquen consell.
L'òliba
és present en mites i llegendes d'arreu, com hem vist en una altra
activitat, i en molts d'ells varia el seu simbolisme i significat.
A
Japó, l'òliba es considera portadora de fam i pestes, i a Xina i
alguns països sud-americans se la relaciona amb el tro i amb el seu
déu, mentre que al Paraguai, l'òliba és símbol de bona sort i
bona fortuna, de poder i protecció.
Tot
això ens indica que som els humans els que atribuim bondat o maldat
als animals, i que ells, de la sort, no en saben res. Són tan sols
les víctimes de les nostres supersticions, i de vegades, les matem
només per això.
Quan vam emprendre aquest projecte no sabíem el que ens esperava, però érem molt entusiastes. Començàrem per construir les caixes niu on les òlibes s’albergarien. En acabar-les, ens van portar les tres aus del Centre de Fauna de Vallcalent. Per alimentar-les, les hi donàvem pollets. Cada dia hi havia un grup de aproximadament quatre persones que a l’hora del pati anaven a donar-les-hi menjar. Vam estudiar les diferències i semblances entre aquests rapinyaires i els humans i a Tecnologia vam analitzar egagròpiles.
Fa dues setmanes que una òliba es va escapar; després de tres dies es van alliberar les altres dues. A tots ens va sorprendre que l’òliba que es va escapar, sabia volar sense practicar. De moment no han tornat, però esperem que s’hagin adaptat en aquest ecosistema.
Algunes activitats han estat poc agradables, en canvi, altres eren molt interessants. L’experiència d’aquest projecte és molt bonica i les curiositats que hem après no les oblidarem mai. Recomanem aquest projecte a tothom qui ho pugui fer.
Aquí tenim una prova de què l'instint de
protecció dels més febles forma part dels instints més bàsics de tots
els animals... encara que sembli que ara per ara alguns humans se
n'hagin oblidat. Nosaltres no ho farem, les òlibes ens ho han recordat.
Des de l'assignatura de matemàtiques, dins el treball d'estadística i les TIC, els alumnes han realitzat un gràfic on es pot identificar els percentatges dels diferents elements que trobem en una egagròpila:
En definitiva, un exemple més del treball transversal que estem duent a terme.
Des del dia que
van arribar les òlibes al centre ens vam adonar que, en general, hi havia
dubtes al voltant de la seua arribada, criança, alimentació, etc. Per això,
quina millor manera de solucionar aquets dubtes que mitjançant el coneixement
dels alumnes.
a
a Esperem que ara ja tingueu tots els dubtes solucionats!
