Aquesta és la història que una alumna ens va explicar mentre construíem la nova caixa-niu. Llegiu-la! A mi m'ha ficat la pell de gallina... Quantes coses ens queden encara per saber sobre els animals!
Aquesta és la història que els va passar als meus avis quan
s'estaven construint la seva casa.
La
casa del meu avi, que van construir a Lleida, la van fer per fases perquè no
tenien prou diners per fer-la tota d'un cop.
Quan
finalment van acabar pràcticament l'última part de la casa van posar uns
embellidors amb una càmera que quedava entre el pis de dalt i la terrassa, i
per desgràcia, abans que col.loquessin l'embellidor, una òliba va quedar
atrapada dins d'aquest espai.
A
la nit se sentia el soroll de l'òliba com xiuxiuejava i van decidir que la
deixarien allà fins que es morís perquè ja no tenien el permís d'obres.
L'òliba
durava dia rere dia i els meus avis s'estranyaven que encara no s'hagués mort i van decidir que
mirarien a veure per què encara estava viva. A travès de l'observació nocturna,
van veure que cada nit a la mateixa hora, altres òlibes li portaven tota mena
d'aliments: ratolins, cucs, llangardaixos, dragolins...
Aquesta
òliba va viure molts anys fins que es va morir de vella.
Marina Huguet. 1r d'ESO A
